Facebook
Youtube
Instagram
LA NOSTRA GENT: Hasnaa Kandy, la millor integració
Dimecres, 11 d’agost de 2010
Fa 18 anys que va arribar al Papiol per viure-hi, des del Marroc. Està casada amb l'Abdellatif i té una filla que es diu Iman. Encara recorda el diccionari que va dur a sobre "durant tant temps" i que li va permetre aprendre el català i el castellà , "un pas imprescindible per poder integrar-me rà pidament al poble".
***Vaig arribar al Papiol l'any del Jocs OlÃmpics de Barcelona. No era la primera vegada que sortia del Marroc. Vaig viure a França un temps, durant l'adolescència. Amb la famÃlia passà vem per davant del poble quan tornà vem a Casablanca de vacances, i mai vaig pensar que aquesta seria, definitivament i per tant temps, la meva casa.
***El fet de saber francès em va ajudar molt. Encara recordo com vaig trobar a l'antiga llibreria aquell diccionari trilingüe (francès-català -castellà ) que tant em va ajudar. Li vaig dir al meu marit: "si me'l compres aprendré ben rà pid" i aixà va ser.
***He treballat sempre, fins ara, que una malaltia crònica del cor m'impedeix fer esforços. Vaig treballar a l'escola, fent feines a diferents cases i cuidant nens i nenes com a cangur. A França vaig treballar de caixera i responsable de la comptabilitat del supermercat d'un familiar. El meu somni professional seria tenir la meva pròpia botiga.
***La clau de la meva integració al poble, crec que va ser, que sempre m'he entregat al 100%. S'ha de treballar molt, aprendre rà pid i tenir un punt de sort. La meva sort va ser contactar amb el Pepe i la Vicenta, dues grans persones que m'han ajudat molt. Per la meva filla, són com els seus avis. Cada any celebrem el cap d'Any junts.
***Jo mai no he tingut problemes, sempre he donat i he rebut molta estimació. La diferència cultural o de religió no és tan important. Si un arriba aquÃ, és ben educat, treballa, aprèn l'idioma... no hi ha d'haver cap problema. Aixà ha estat amb tota la gent que va venir abans que nosaltres i suposo que serà amb la que arribarà en un futur.
***Hi ha mala fama, a vegades amb els marroquins. Especialment, pel tema de la religió. Però jo crec que és un tema personal. Sóc creient i no crec que faci mal a ningú. Es tracta d'una qüestió molt personal.
***Jo faig una mica de pont, entre famÃlies de tota la vida i les famÃlies marroquines que han arribat al Papiol en els últims anys. Jo els explico que busquin la seva integració, que no es quedin apartats, que no ens farà bé a ningú. No dic que sigui fà cil, però poc a poc i amb ganes es pot fer.
***Que la meva filla pugui ser algú a la vida és una de les meves grans il?lusions. De petita sempre em deia que volia anar a la lluna i jo li contestava, per què no? Hem d'aprofitar que ens hem guanyat un lloc en un paÃs com aquest, amb moltes oportunitats i les hem d'aprofitar. Jo, per exemple, no em vaig poder treure ni el batxillerat.
***M'agrada molt el Papiol, la tranquil?litat que s'hi respira. Quan he d'anar a Barcelona per les visites al metge, no m'hi puc estar tranquil?la. Ara em sento una papiolenca més, i la veritat, és que a vegades no m'ho crec ni jo.
Darrera actualització: 22.01.2019 | 15:00
***El fet de saber francès em va ajudar molt. Encara recordo com vaig trobar a l'antiga llibreria aquell diccionari trilingüe (francès-català -castellà ) que tant em va ajudar. Li vaig dir al meu marit: "si me'l compres aprendré ben rà pid" i aixà va ser.
***He treballat sempre, fins ara, que una malaltia crònica del cor m'impedeix fer esforços. Vaig treballar a l'escola, fent feines a diferents cases i cuidant nens i nenes com a cangur. A França vaig treballar de caixera i responsable de la comptabilitat del supermercat d'un familiar. El meu somni professional seria tenir la meva pròpia botiga.
***La clau de la meva integració al poble, crec que va ser, que sempre m'he entregat al 100%. S'ha de treballar molt, aprendre rà pid i tenir un punt de sort. La meva sort va ser contactar amb el Pepe i la Vicenta, dues grans persones que m'han ajudat molt. Per la meva filla, són com els seus avis. Cada any celebrem el cap d'Any junts.
***Jo mai no he tingut problemes, sempre he donat i he rebut molta estimació. La diferència cultural o de religió no és tan important. Si un arriba aquÃ, és ben educat, treballa, aprèn l'idioma... no hi ha d'haver cap problema. Aixà ha estat amb tota la gent que va venir abans que nosaltres i suposo que serà amb la que arribarà en un futur.
***Hi ha mala fama, a vegades amb els marroquins. Especialment, pel tema de la religió. Però jo crec que és un tema personal. Sóc creient i no crec que faci mal a ningú. Es tracta d'una qüestió molt personal.
***Jo faig una mica de pont, entre famÃlies de tota la vida i les famÃlies marroquines que han arribat al Papiol en els últims anys. Jo els explico que busquin la seva integració, que no es quedin apartats, que no ens farà bé a ningú. No dic que sigui fà cil, però poc a poc i amb ganes es pot fer.
***Que la meva filla pugui ser algú a la vida és una de les meves grans il?lusions. De petita sempre em deia que volia anar a la lluna i jo li contestava, per què no? Hem d'aprofitar que ens hem guanyat un lloc en un paÃs com aquest, amb moltes oportunitats i les hem d'aprofitar. Jo, per exemple, no em vaig poder treure ni el batxillerat.
***M'agrada molt el Papiol, la tranquil?litat que s'hi respira. Quan he d'anar a Barcelona per les visites al metge, no m'hi puc estar tranquil?la. Ara em sento una papiolenca més, i la veritat, és que a vegades no m'ho crec ni jo.
