LA NOSTRA GENT. Pedro López Camacho, president de la UE El Papiol

La seva simpatia s'encomana, és senzill i amb alguns cops de geni, diu, però se li passa tot ben ràpid. Nascut al Papiol fa 51 anys, inspector de qualitat en una empresa d'envoltants, casat, pare d'un fill..., i president de la Unió Esportiva El Papiol. Ara, després de sis anys al capdavant de l'entitat, espera un suplent amb ganes que ocupi el seu lloc, però mentre no se'n presenta cap, segueix al capdavant de l'entitat deixant-se tota la pell al camp. *Sóc del Papiol des que vaig néixer, fill del carrer Migdia. Estic casat i tinc un fill que juga a l'equip amateur de la Unió Esportiva El Papiol, l'equip en què faig de president, des de fa prop de sis anys, tot i que la feina la fem un equip de cinc persones que ens hem compromès amb el projecte. Ser president de la UEP és com entrar a un hospital: saps quan entres però no quan en sortiràs (somriu).

*M'agradaria que vingués gent per sota que volgués agafar les regnes de la Unió Esportiva, però mentrestant seguirem, aquí, fent de president. Per a mi és important, tant pels nois que juguen i que defensen el nostre poble als camps de futbol, com pel Papiol mateix. És un orgull veure el camp ple, amb molts papiolencs i papiolenques cridant i donant suport a l'equip; és dels moments més bonics que he viscut.

*Enguany, la crisi també ha tocat el futbol. Hem perdut prop de vint socis i tot i que l'Ajuntament ens ajuda econòmicament no ens arriba i hem de fer mans i mànigues per trobar patrocinadors que hi col·laborin. Tot és ben rebut, aquí ningú cobra, tot va per a l'equip i tots som persones treballadores i compromeses.

*La Unió Esportiva és una entitat que t'omple de satisfacció i orgull. Recordo el camp antic i les instal·lacions que teníem, i el canvi que hem fet en aquests últims anys ha estat espectacular. I el fet de jugar sobre herba ens ha fet més tècnics, hem hagut de canviar fins i tot la manera de jugar.

*Som com una família, amb els problemes i les grans alegries que et dóna. Què més podem demanar? Potser guanyar una mica més... Les derrotes són molt doloroses, i els moments bons es fan inoblidables...


1. Principal tret del teu caràcter? Senzill
2. Qualitat que prefereixes en un home? Honestedat i sinceritat
3. I en una dona? Honestedat i fidelitat
4. Què és el que aprecies més dels teus amics? Que són bons amics i desinteressats
5. El teu principal defecte? Els cops de geni, que són una mica explosius, però pugen i baixen
6. Els teus herois de ficció? No en tinc
7. Persones de referència a la vida real? El meu pare va ser molt important
8. Què és el que més detestes? La falsedat
9. Estat actual del teu esperit? Bé, satisfactori
10. Quin és el teu lema? Viu i deixa viure.