Identitat i patrimoni

Som un poble mil·lenari 

L'Ermita de la Salut

Situada als peus del Puig Madrona, a 225 m d’altitud, dins del Parc Natural de Collserola. És una església d’una sola nau amb tres absis semicirculars dipositats en planta de creu llatina i amb campanar d’espadanya. Encara conserva l’aparell i dues finestres preromàniques (SS. IX i X). La resta del conjunt data del s. XI.

Es va restaurar el 1911, mentre n’era rector Josep Rull, durant la Guerra Civil Espanyola va ser saquejada, fet que no afectà l’edifici. L’any 1973 l’església va ser restaurada per la Diputació de Barcelona i van enderrocar els edificis adossats com la casa de l’ermità i la van deixar amb el seu aspecte actual.

L’actual marededeu que és una talla policromada d’estètica romànica, que substitueix l’original, que l’any 1877 va ser robada mentre s’exposava a Barcelona.

L’Ermita s’obre els diumenges de 10 a 13 h. També celebra l’Aplec de la Salut del Papiol (segon diumenge de setembre) i l’Aplec de la Salut de Valldoreix (12 d’octubre).

El Castell

El Castell del Papiol està documentat en un pergamí de Ramon Berenguer III, comte de Barcelona. Però hi ha força indicis en la construcció que indiquen parts anteriors.

El 1395 el rei Joan I vengué a Berenguer de Cortilles el domini directe i alodial del terme i del Castell del Papiol. El nou senyor cedí, aquell mateix any, tot el domini i jurisdicció a Ramon Despapiol. El 1505 la baronia del Papiol passà als Marimon i després als Guimerà, que la vengueren al mercader Francesc Argemir. Posteriorment, encara pervingué a altres mans. Els seus actuals propietaris són els Almirall.

La construcció és de planta rectangular i està formada per diversos cossos de diferents èpoques. La part més antiga és a la planta baixa.

A l'interior hi ha el sepulcre de Galzeran Despapiol, un senyor del castell que va lluitar en moltes batalles a les ordres de Jaume II el Just.

Al Castell s’hi amaguen moltes llegendes, curiositats i anècdotes.

Llegendes i curiositats:

• L’any 1900 va caure-hi un llamp que va deixar al descobert un graner secret desconegut fins aleshores. Tenia diversos compartiments d’obra d’un metre d’alçada, per a diferents tipus de cereals: blat, blat de moro, faves i ordi. Del graner, hi sortia una rampa de fusta que baixava al lloc on es guardaven les botes, que contenien un vi molt espès, que donaven a les dones que acabaven de parir perquè deien que era reforçant.
• Amb motiu d’unes obres de restauració, es va descobrir un sostre fals del qual van sortir les armes del primer destacament de muntanya -Lleida- de la tercera guerra carlina. Varen trobar 35 fusells, uniformes de tropa, diaris, cartes dels soldats, gorres, sarrons i dos tipus d’armes: unes amb pistó i baqueta i altres amb beina metàl·lica. També unes cinc mil bales. 

El Cavall Armat

Tots els papiolencs i papiolenques considerem el Cavall Armat dels correfocs la bèstia identitària del nostre poble, però aquest cavall té una raó i un origen: des del segle XIII i durant un temps, els senyors feudals del castell del Papiol van haver de contribuir amb el comte rei pel fet de ser-ne els seus vassalls i feudataris. Havien de presentar-li servei a les guerres amb un cavall guarnit per lluitar, cavalcat per un cavaller, i amb quatre homes més que anaven a peu: dos ballesters i dos escuders. D’aquests cavallers, el més important va ser Galceran del Papiol, qui va demanar al rei la construcció de la primera església del poble i d’un cementiri al costat del castell. Això va comportar la consolidació del poble com a futur terme administratiu. 

Museu del Papiol

L’entitat es va constituir el dia 24 de juliol de l’any 2012 amb la voluntat de crear un Museu local per recuperar objectes del passat del Papiol i fer-ne difusió mitjançant exposicions, conferències i altres activitats col·lectives.

Des d'aleshores el Museu s’ha anat enriquint amb la incorporació de noves persones mogudes per l’estima al nostre llegat històric i la seva gent.

Des de la seva fundació l’any 2012, el Museu ha anat creixent gràcies a les aportacions que han anat fent els papiolencs i papiolenques. Moltes són d’estris que, els canvis en els modus de vida, han anat arraconant i substituïts per nous objectes. Amb l’entrada en el museu es pretén que la seva existència no quedi esborrada de la nostra història i passin a formar part de la memòria col·lectiva.