L'Ajuntament rebutja la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local del Govern español

Els treballadors i treballadores de l'Ajuntament del Papiol encapçalats per l'alcalde, Albert Vilà, i el regidor del PSC a la Coorporació Municipal, Salvador Auberni, s'han manifestat aquest dijous en contra de l'aprovació per part del Senat i del Congrés de l'Estat de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local.
De la mateixa manera que a molts ajuntaments de Catalunya, els treballadors i treballadores públics s'han concentrat a les dotze del migdia davant la Casa de la Vila per mostrar el rebuig a aquesta llei que, en paraules de l'alcalde, 'menysté a l'administració més propera al ciutadà i allunya els governs del poble, atacant directament amb voluntat recentralitzadora l'administració que millor entén els problemes diaris i les il·lusions de la gent'.

L'alcalde ha llegit el Manifest en contra de la llei consensuat per la Federació de Municipis de Catalunya, juntament amb l'Associació Catalana de Municipis i els sindicats UGT i CCOO.

MANIFEST DAVANT LA PRÒXIMA APROVACIÓ DEL PROJECTE DE LLEI DE RACIONALITZACIÓ I SOSTENIBILIAT DE L'ADMINISTRACIÓ LOCAL

La setmana vinent el Senat aprovarà el Projecte de Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local, remetent el text per la seva aprovació definitiva al Congrés. El text aprovat, previsiblement, serà implacable vers la visió que el nostre país té i vol tenir de l'administració local de Catalunya.

De fet, poc ha variat de quan el febrer de 2013 el Ministeri de Hisenda i Administracions Públiques va presentar l'informe de l'Avantprojecte de Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local (ARSAL) que modificava la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim Local (LRBRL) justificant la seva presentació en un suposat estalvi econòmic.

Poc temps després, el món local de Catalunya, expressava a través de la Comissió Permanent del Consell de Governs Locals de Catalunya el seu posicionament: constatació que aquell avantprojecte suposava una invasió de les competències de la Generalitat de Catalunya sobre l'organització territorial i el règim local previstes a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, així com una laminació del principi d'autonomia local que la Carta Europea d'Autonomia Local, la Constitució Espanyola i l'Estatut d'Autonomia garanteixen a tots els ens locals de base territorial, com cap a les competències que la nostra capital té reconeguda a la Carta Municipal de Barcelona.

Així mateix, les organitzacions sindicals van manifestar també el seu rebuig a aquesta reforma que suposa un profund canvi competencial i estructural en la dimensió de les administracions locals, feia una reinterpretació minimalista de l'autonomia local, suprimia serveis públics de proximitat necessaris i essencials per a la ciutadania i incidia de forma negativa sobre l'ocupació pública i les seves condicions.

Aquell text presentat amb l'objectiu de racionalitzar i aconseguir un suposat estalvi econòmic, contemplava mesures que afectaven greument l'autonomia local i que atemptaven contra l'equilibri territorial. Pretenia una valoració del cost estàndard dels serveis oferts a la ciutadania i els seus nivells de qualitat, sota criteris estrictament economicistes, que podia generar ciutadans de primera i de segona, ja que la prestació dels serveis en realitats territorials i poblacionals diverses sembla evident que no es pot valorar únicament des d'una òptica de cost/servei, i significava la intervenció dels ens locals vulnerant l'actual model territorial de les nostres comarques. Aquesta proposta partia d'un desconeixement o incomprensió de la realitat del món local en general i del català, en particular. Cal recordar que les Administracions Locals suposen el 13% de la despesa pública global i representen només el 4'1% del deute públic.

D'aquells primers textos proposats per part de l'Estat, els governs locals del país, a través de les entitats municipalistes i grups parlamentaris i les organitzacions sindicals han proposat alternatives, esmenes i textos alternatius entre d'altres. Han volgut ajudar a la reflexió i millora de la norma, així com de forma constructiva plantejar escenaris més viables, eficients i amb una visió positiva del que fan i representa l'administració local. L'autisme i poca predisposició de l'Estat en col?laborar ha estat, com a mínim, decebedor.

Si la voluntat és reduir els costos caldria començar per la pròpia administració de l'Estat ja que aquesta representa el 53% del conjunt de la despesa pública global i el 65'9% del deute públic mentre que les CCAA tenen el 33 % (bàsicament despeses en matèria de salut, educació i serveis socials que són el moll de l'estat del benestar) i el 15'9 % del deute públic global. És evident que aquestes dades reflecteixen que la reforma de l'Administració Local no és la solució al problema estructural del sector públic, del dèficit i del deute públic. L'Administració de l'Estat és la principal responsable del deute i en canvi no ha afrontat cap reforma important de la seva pesada estructura.

Si un problema té el món local i des de fa temps és la manca d'un finançament que s'ajusti a la realitat de les seves necessitats i que faci possible la prestació dels serveis que realitza a la ciutadania. Qualsevol tipus de reforma de l'administració local ha d'anar acompanyada d'una llei de les hisendes locals que resolgui la injustícia econòmica dels darrers trenta anys, i s'adeqüi a les necessitats que té l'administració més propera a la ciutadania. La proposta del govern de l'Estat a qui realment perjudicarà serà al conjunt de la ciutadania que veurà afectat els seus drets a l'accés als serveis públics locals per què difícilment una corporació supralocal podrà substituir el coneixement de la problemàtica municipal i la sensibilitat d'un ajuntament.

Ens trobem davant d'una proposta que nega als municipis l'autonomia política i suficiència financera irrenunciables per a un municipalisme de qualitat i democràtic. El municipi és l'estructura bàsica de l'organització territorial, primària, propera i indispensable per tal de donar serveis als seus habitants, tal com defineix el mateix Estatut d'Autonomia de Catalunya en el seu article 84. Els municipis són una peça bàsica pel desenvolupament socioeconòmic del país, per la qualitat de vida del ciutadans i per la cohesió social i territorial, i han estat un motor de la transformació de Catalunya, gràcies a l'esforç conjunt de regidors i regidores, alcaldes i alcaldesses.

Els regidors i els alcaldes són veïns que tenen vocació de servei a la seva comunitat i que són elegits directament pels seus conciutadans, per la seva proximitat. Els electes locals, especialment en el cas dels petits municipis són la garantia de la seva pervivència i continuïtat, i peça clau pel funcionament de les seves comunitats locals. Sense la dedicació permanent d'aquests electes a les seves viles i pobles no tindríem garantit l'equilibri territorial del país ni la seva cohesió social i territorial.

La voluntat de treure competències al món local, de traspassar competències dels ajuntaments a les diputacions, allunyant el centre de decisió política i prestació del servei del ciutadà, expressa els objectius de recentralització, control i limitació de l'autonomia local que vol executar el Govern de l'Estat.

Apostem per un model de competències i serveis públics de proximitat i de qualitat, prestats per uns treballadors públics i eficients, ciutadans al servei de ciutadans i amb una forma voluntat de servei i compromís.

Davant l'imminent aprovació del Projecte de Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local, el món local de Catalunya, els electes democràticament escollits per sufragi universal del nostre municipi, les organitzacions sindicals, els empleats públics, així com un gran nombre d'entitats i moviments veïnals i socials, manifestem el total rebuig a aquest projecte legislatiu.
Manifestem que aquesta iniciativa legislativa no es tracta d'una simple actualització del nivell competencial municipal, sinó que es tracta d'una autèntica involució del règim local, que tindrà conseqüències socials en forma de majors desigualtats, un deteriorament i tancament de serveis que afectarà als nostres veïns i veïnes i a l'ocupació pública.
Manifestem, alt i clar, que els Ajuntaments som essencialment governs locals de les nostres comunitats, no només gestors tecnocràtics, i per això exigim respecte institucional i capacitat per prioritzar polítiques i serveis municipals. Qualsevol reforma de l'Administració Local s'ha de fer amb un consens ampli, lleialtat institucional i sense estigmatitzacions fàcils.

Manifestem i exigim al Govern central que respecti la competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya sobre l'organització territorial i el règim local, aprovada en l'Estatut d'Autonomia, i explícitament la no invasió competencial recentralitzadora.