XXX Festa de la Cirera del Papiol

El proper cap de setmana del 2 i 3 de juny de 2012 el Papiol celebra la seva XXX Festa de la Cirera. Una festa especial, la que fa trenta, que inaugurarà dissabte 2 a les 11 del matí l'Hble. Sr. Josep Maria Pelegrí i Aixut, conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya. En l'edició d'enguany, la Festa també anirà acompanyada d'un Mercat Tradicional de Pagès que omplirà el nucli antic del poble amb cercaviles, animacions musicals, rondallaires i tallers amb jocs de tota la vida per als més menuts. L'Associació de Pagesos del Papiol ha organitzat per als dies de festa una venda de productes de l'horta del Papiol, perquè tots els visitants puguin veure una mostra dels productes que es conreen al poble.

La clàssica exposició de cireres tindrà lloc a la Sala del Castell, acompanyada d'una mostra d'oficis tradicionals. Diumenge hi haurà ballada de sardanes i el tradicional esmorzar dels pagesos.

Recollida Porta a Porta
Divendres dia 1, a les 20 h, la Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall acollirà la xerrada sobre la recollida selectiva Porta a Porta, un acte en el qual l'alcalde del Papiol, Albert Vilà, i la regidora de Medi ambient, Olga Meca, explicaran aquest nou model de recollida de residus que s'implantarà en un futur al Papiol.

Marató per la pobresa
La Festa de la Cirera i el poble del Papiol col·laboraran amb la Marató de la pobresa organitzada per Televisió de Catalunya incorporant una urna a l'estand de l'Associació de Pagesos del Papiol on es podran comprar les xocolatines de la Marató.


PER SABER-NE MÉS:

RAÏM per CIRERES.
La història de per què al Papiol (i arreu del Baix Llobregat) s'hi cultiven cireres

El Baix Llobregat produeix la meitat de les cireres de Catalunya, i n'és la principal comarca productora, amb unes 200 famílies que viuen del cultiu d'aquesta fruita, sobretot a les zones muntanyoses de la comarca. La cirera és un cultiu tradicional de la comarca; la varietat més habitual és la burlat, la més primerenca, i l'starking, tot i que també es conreen una trentena de varietats diferents. El fet que siguin especialment primerenques i de secà fa que les cireres del Baix Llobregat siguin especialment valorades pel seu sabor dolç. El Papiol és conegut per la seva variant, La Papiola.

Fa prop de cent anys al Baix Llobregat, però, no n'hi havia, de cireres. Els pagesos tenien vinyes, i moltes. Va ser la fil·loxera la que va afectar el nostre territori i va canviar la vida de molts dels nostres pagesos. Però no només això, també va donar un tomb a la indústria del vi d'àmbit estatal i va canviar la força territorial dels productors de vi, relegant Catalunya durant molts anys a favor de, especialment, la Rioja.

La fil·loxera és un minúscul insecte procedent de l'Amèrica del Nord que s'alimenta de les arrels i les fulles de la vinya. El seu procés de reproducció és molt complex. El vent i els homes solen ser bons propagadors de la malaltia, de la mateixa manera que els insectes alats. Va ser introduïda cap al 1863 juntament amb plantes importades dels Estats Units. A partir de 1868 va destruir ràpidament les vinyes del sud de França, la qual cosa va provocar, per altra banda, una expansió de les vinyes al nostre país. La vinya catalana esdevenia aleshores la més important de l'Estat espanyol i travessava una gran etapa de prosperitat, ja que s'havia convertit, a causa de diferents crisis a la veïna França, en el seu principal proveïdor de vins comuns.

Però la fil·loxera, de França va passar a Girona i de Girona al Llobregat abans d'arribar al Penedès. La plaga va arribar a Catalunya l'any 1878. Mentre a la Península Ibèrica, la fil·loxera anava afectant diferents zones, com Màlaga o la vall del riu Duero?, d'altres territoris s'anaven aprofitant i desenvolupant la seva indústria del vi sense tants competidors. La Rioja va viure un forta expansió de les seves vinyes, mentre les altres zones que van patir la fil·loxera, en especial Catalunya, va veure molt mermades les seves possibilitats vinícoles que no es van poder recuperar de nou fins anys més tard.

Algunes zones del país, com el Baix Llobregat o el Barcelonès, van haver de canviar de conreu. Els pagesos del poble van trobar en la plantació de cirerers una alternativa al monocultiu de la vinya. La producció més important d'aquest fruit va arribar a la dècada dels 60 del segle XX. Per celebrar aquest èxit obtingut, els pagesos del poble s'apleguen cada any, el primer cap de setmana de juny, des de fa ja trenta anys, a la Festa de la Cirera.